Odontologia preventiva

La nostra feina és la SALUT BUCODENTAL, pel què el més important és la prevenció. Per això són necessàries les revisions cada mig any o un any, en funció de les necessitats de cada pacient, realitzant radiografies periapicals amb radiologia digital (mínima radiació) per controlar, sempre que siguin necessàries.

Alhora, també són necessàries les higienes bucodentals anuals, com a mínim, i segellats de fissures dels més petits amb alt risc de càries.

Si no hem realitzat les revisions correctament, o si les hem realitzat i hem controlat algunes dents que tenien risc de càries i la càries avança, haurem de realitzar el tractament de les càries, que seran obturacions en càries petites o reconstruccions en cas de que afecti a més estructura dental. En casos de reconstruccions molt properes al nervi, seguint la nostra mentalitat mínimanent invasiva, intentarem mantenir sempre la vitalitat polpar col·locant una base protectora per evitar la reacció inflamatòria del nervi, i després cobrint amb la reconstrucció.

A la nostra clínica fem servir materials d’última generació que consisteixen en materials més biocompatibles, reduint la càrrega química i per tant, també possibles al·lèrgies i sensibilitats.

En cas de que tinguem empastaments antics d’amalgama de plata i mercuri que haguem que reterirar, per fractura o filtració de càries, tenim un protocol de remoció segura, amb aïllament absolut i tractament previ, durant i posterior amb l’alga Chlorella, que ajuda a eliminar metalls pesats de l’organisme.

Odontologia Conservadora

 

 

 

Endodòncia

Quan el nervi s’ha inflamat irreversiblement o ha perdut la vitalitat, llavors haurem de realitzar tractament de conductes, mal anomenat ¨matar el nervi¨. Aquest tractament consisteix en remoure el teixit polpar afectat amb unes llimes manuals, en primer pas, i mecàniques després per conformar correctament el canal per on corria el nervi, dins les arrels.

Un cop conformat el canal, s’obtura amb un material termoplàstic, la guttapercha, fins al final de l’arrel, l’àpex, acompanyada d’ un ciment per segellar completament el canal radicular.

Quan hem arribat tard i ja hi ha hagut infecció, el tractament de conductes el realitzem en dues sessions. En la primera netegem completament i desinfectem, col·locant hidròxid de calci que actua alcalinitzant la lesió on hi ha el component bacterià responsable de la infecció, inhibint el seu creixement. En la segona sessió eliminem la medicació, acabem de desinfectar i segellem com abans hem comentat.

La tasa d’èxit de la endodòncia és de 97%, però en el 3% restant, hi ha vegades que es reactiva la lesió, o en tractaments previs on el segellat dels canals no ha estat complert o deficient. En aquests casos haurem de fer un retractament dels conductes. Aquest tractament consisteix en remoure tot el material que es va posar, arribar fins l’àpex i col·locar l’hidròxid de calci comentat anteriorment

No sempre es poden salvar les dents, ja sigui per què s’han fracturat, per què en tenim més de les necessàries, per que no tenen lloc per erupcionar, o per què estan en tan mal estat que no es poden rehabilitar. Cal destacar que aquesta sempre serà la ÚLTIMA opció.

En aquests casos haurem de recórrer a la cirurgia per realitzar la extracció de la dent afectada, i aquesta anirà des de una extracció simple, quan no tingui cap complicació, o complexa si s’ha de trencar la dent i/o s’ha de posar sutura. Aquests dos tipus d’extraccions les realitzaran els odontòlegs generals normalment.

Quan passem a queixals del seny semi-inclosos o inclosos, haurem de recórrer al cirurgià per tal de poder realitzar exodòncies quirúrgiques o semiquirúrgiques, que implicaran el retoc d’ós al voltant de la dent a extreure, i remodelar geniva per poder tancar la ferida.

El cirurgià també s’encarregarà de la primera opció rehabilitadora a l’hora de reposar dents, és a dir, els implants osteointegrats.  Aquests consisteixen en imitar el que serien les arrels de les dents, posant l’implant dins de l’òs i esperant el temps necessari per que s’integrin. Un cop integrats, es reposarà la dent que falti amb corones, normalment cargolades a l’implant.

Cirurgia Oral i Implantologia

 

Pròtesi Amovible

Hi ha vegades que ja s’ha perdut una o vàries dents, i s’han de reposar. En cas de que no es puguin col·locar implants, segons el número de dents perdudes es poden rehabilitar a l’hora vàries dents amb una pròtesi amovible metàl·lica, quan faltin menys dents, o de resina en cas que en faltin més o en quedin molt poques.

Si falten totes les dents, col·loquem una pròtesi completa de resina, agafada sobre l’ós sense dents.

Però, en cas d’absències totals de dents tant al maxil·lar superior com a la mandíbula on les pròtesis completes poden resultar incòmodes tant per mobilitat, inadaptació dels pacients, o simplement quan es vol millorar en qualitat, realitzem pròtesis de resina agafades sobre implants, les anomenades «sobredentadures» , on el número d’implants dependrà si es tracta del maxil·lar o la mandíbula.

Quan són absències d’una o dues dents i no podem posar implants, s’agafen les dents veïnes per davant i per darrera de l’espai absent i es col·loca una pròtesi fixa (els anomenats «ponts») que van cimentats directament a les dents. Aquests poden ser de metall-ceràmica o de ceràmica de zirconi.

Pròtesi Fixa

 

Rehabilitacions

mínimament invasives

Cada vegada ens trobem amb més pacients amb grans desgasts dentals, amb pèrdues més o menys importants de l’alçada de les dents. Això pot comportar canvis en la musculatura bucal, que pot afectar les cadenes musculars de la resta del cos i aparèixer mal de cap, de cervicals, d’esquena, lumbàlgies, etc.. En aquests casos, prèvia consulta amb el servei de posturologia i fisioteràpia de l’articulació temporomandibular (ATM), ens hem de plantejar reposar els mil·límetres de teixit dental perdut, fent un estudi previ de com quedarien les dents en la proporció correcta i fent la prova en el pacient per comprovar l’estètica i la comoditat.

Les rehabilitacions consisteixen en reposar el teixit perdut en forma de carilles de resina o de ceràmica en les dents anteriors i incrustacions dels mateixos materials en el sector posterior, desgastant les dents el mínim possible.

Quan les dents adopten una posició en la boca durant l’erupció dental que no és la correcta, no només a nivell estètic si no a nivell funcional i que implica que el pacient no pugui mastegar bé i pugui tenir problemes a llarg plaç com desgasts dentals, molèsties en l’articulació temporomandibular, problemes de genives, càries, etc… és quan recomanem l’ortodòncia. L’ortodòncia es pot fer tan en nens com en adults, sempre i quan el resultat sigui beneficiós pel pacient. Es realitza un estudi d’ortodòncia previ i junt amb les preferències del pacient es decideix quin tipus de material s’utilitzarà per dur a terme el tractament. El material per poder moure les dents s’anomena «bracket» i pot ser metàl-lic o ceràmic (més estètic) acompanyat d’un arc metàl-lic que els uneix, i es col·loquen normalment a la part exterior de les dents, o en casos que es busqui molta estètica o no voler que es vegin es poden col-locar a la part interna de les dents.

Ademés, actualment han sortit nous tractaments d’ortodòncia més avançats sense la necessitat d’utilitzar brackets per moure les dents; ens referim a l’Invisalign, que consisteix en unes fèrul·les transparents, que només es treuen per menjar, de manera que el pacient pot raspallar-se sense problemes, ja que no hi ha cap tipus de bracket ni arc, tan sols uns «ataches» o boletes adherides a les dents, a través dels quals es fan els moviments dentals.

Ortodòncia

 

 

 

 

 

Periodòncia

És molt important fer revisions periòdiques de les dents per evitar l’aparició de càries però també és importantíssim revisar les genives per evitar la seva inflamació (gingivitis) i posterior patologia. Quan les genives s’inflamen presenten un color vermell, sagnen amb facilitat, fan mal al tocar-les… Si no ens raspallem les dents després dels àpats, els bacteris utilitzen les restes de menjar per crear una «malla» a sobre de la superfície de les dents, que serà la base perquè es formi el càlcul, que no deixa de ser dipòsits de minerals que provenen de la saliva i que produeixen la gingivitis. Si només hi ha gingivitis i no afecta a l’ós, es pot eliminar fàcilment el càlcul i la placa bacteriana amb una neteja i seguint les nostres recomanacions a casa perquè no es tornin a inflamar. Si persisteix el sagnat,  les dents poden començar a moure’s si la malaltia avança i comença a afectar l’òs, podent-se veure més llargues les dents, estarem parlant d’una periodontitis, on el teixit dental afectat no són només les genives si no també l’ós, en forma de pèrdua horitzontal o vertical, que implicarà un tractament higiènic més ampli consistent en raspats i allisats radiculars, amb instruments manuals per arribar als espais més profunds. En aquest cas, realitzem un estudi dent per dent per saber quants mil·límetres de geniva s’han separat de l’arrel de cada dent i establir el número de raspats que es necessiten en cada cas. Quan hem acabat els raspats, es repeteix l’estudi per poder comparar l’abans i el després i establim cada quan s’han de fer els  anomenats «manteniments periodontals», que si el pacient es raspalla correctament i diàriament, només consisteixen en un repàs a fons de tots aquests espais profunds registrat en l’estudi.

És un tractament molt conservador però en casos rebels on els raspats no són suficients i com a última opció, haurem de recórrer a la cirurgia per poder eliminar el teixit inflamat.

A més, quan es perd geniva i s’exposa l’arrel, apareixen símptomes com molèsties amb el fred o calor, molèsties al tacte, sagnat… i segons els mil·límetres de geniva perduda, ens plantegem la possibilitat de realitzar un empelt de geniva per tapar aquesta exposició i reduir les molèsties que provoca.

Sabem que els nens tenen molt respecte, inclús por, als professionals de la salut i l’odontòleg no és una excepció! Per això, recomanem iniciar les visites en una edat primerenca, cap als 3 anys, perquè els nens es vagin familiaritzant amb nosaltres, vegin que no passa res, inclús que s’ho passin bé amb un seient que es mou sol, i sobretot, prevenir l’aparició de càries, ja que en les dents temporals és més fàcil que se’n formin i que puguin arribar al nervi.

Les dents temporals proporcionalment tenen molta més polpa dental, on hi ha el nervi, respecte els definitius, el què comporta que les càries poden avançar molt més ràpidament cap al nervi. Si apareix una càries, es tracta igual que la d’un adult, amb una obturació normal i corrent, d’aquí la importància de les revisions, minimitzant el risc, i en cas de que hi hagi càries, serà molt petita. Si arriba al nervi, haurem d’eliminar-lo parcial o totalment, en funció del teixit dental que afecti la càries i la resposta del nervi.

Odontopedriatria

 

Posturologia 

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Duis gravida nibh vitae orci dignissim, at tempor erat pretium. Aenean ac orci ut orci sagittis sagittis at et velit. Maecenas non consectetur mi, eu iaculis mauris. Phasellus porttitor elit eget dui bibendum, et ullamcorper ipsum scelerisque. Maecenas eget nisi eget purus suscipit ornare. Donec tempus elit risus, sed luctus felis tincidunt in. In vitae laoreet enim, eget euismod orci. Donec quis lorem pulvinar dolor mollis semper. Ut sollicitudin est dignissim urna pretium, et pharetra turpis euismod.

Com hem comentat al principi, a la nostra clínica tractem els pacients de manera integrativa, és a dir, explorant les dents i l’articulació temporomandibular (ATM) i la seva possible relació amb la resta del cos. Les molèsties associades a l’ATM (mal de cap, dolor cervical, sorolls a l’oïda, marejos, vertigen, alteracions de la vista, dificultat per empassar, sorolls articulars, dificultat per obrir la boca…) són molt freqüents però normalment els pacients no saben relacionar aquestes molèsties amb les dents. El nostre protocol d’actuació comença per una primera visita a nivell dental on és típic observar pacients amb les dents desgastades amb o sense simptomatologia de l’ATM. En aquests casos, derivem al servei de fisioteràpia d’ATM per valorar el tractament més adequat a cada cas, ja sigui tractament preventiu i de control o iniciar sessions per tractar les molèsties que presentin.

A més, valorem la resta del cos de forma global i tractem les lesions que puguin aparèixer en el dia a dia.

I pels més petits, oferim una atenció fisioterapèutica especialitzada, on aconseguim els objectius marcats mitjançant el joc.

 

Fisioteràpia